Rocaumbert

Enquadrament vertical, punt de vista contrapicat i pla sencer. Aquesta foto és caracteritza més, pel fet de que tan gran embolic de ferros es trobi a tanta altura i encara s'aguanti...
Amb un enquadrament horitzontal, aquesta fotografia em va cridar l'atenció amb el cartell del tabac. Amb totes les lleis que n'estàn fent ara, qui sap si d'aquí a uns quants anys, s'arribarà a ficar gent a la presó per l'únic fet de fumar. Te un pla frontal i està feta des de primer pla.
S'arriba a notar la textura d'òxid de la fotografia.
Contrast entre el marró i el gris clar
Pla frontal. No sé si era un pou o algun moble estrany, però em va cridar molt l'atenció l'ombra de la corda que es projectava.
Em va cridar l'atenció aquesta foto perquè dóna a entendre que hi ha un tractor d'aquests que recull la brossa que es fa a les obres i per tant està tot ple de porqueria.
Dintre del recinte, dóna la sensació d'estar dintre d'una presó. Pla frontal.
En dies de foscor i boira, aquesta fotografia tan normal, arribaria a calar fins als ossos, torre fotografiada des de contrapicat.
Una de les imatges més metàl·liques que vaig fer en la Rocaumbert en un pla contrapicat.
Part de la construcció en la Rocaumbert, quasi tot són línies rectes.

Qui va ser Annabel Lee?

No està clar a qui fa referència el personatge epònim Annabel Lee. Biògrafs i crítics han suggerit que l'ús freqüent del tema de la «mort d'una bella dona» deriva de la repetida pèrdua d'elles al llarg de la seva vida, incloent la seva mare Elizabeth Poe i la seva mare adoptiva Frances Allan. Alguns biògrafs sovint interpreten que Annabel Lee va ser escrita per a la seva esposa, Virgínia, que havia mort dos anys abans, tal com va ser suggerit per la poetessa Frances Sargent Osgood, tot i ser ella mateixa una de les possibles inspiracions per al poema. Es poden donar forts arguments sobre la de Virgínia en aquest cas: era a qui estimava de nen, i l'única que havia estat la seva dona, a més de la única a morir. Algunes lectures autobiogràfiques del poema han sostingut la teoria que Virgínia i Edgar mai consumat el seu matrimoni, ja que Annabel Lee era una donzella. Alguns crítics, incloent a Thomas Olliver Mabbott, creuen que Annabel Lee va ser un mer producte de la lúgubre imaginació de Poe i que no va ser cap persona real en particular. Sarah Elmira Roysten, una núvia de la infància de Poe, creia que el poema havia estat escrit inspirat en ella i que Poe mateix així ho va asseverar. Sarah Helen Whitman i Sarah Anna Lewis també van declarar haver inspirat el poema.

....

"Pues la luna jamás brilla sin traerme sueños
de la bella Annabel Lee;
ni las estrellas se levantan sin que yo sienta los ojos luminosos
de la bella Annabel Lee.
Así, durante toda la marea de la noche, yazgo al lado
de mi adorada -mi querida- mi vida y mi prometida,
en su tumba junto al mar,
en su tumba que se eleva a las orillas del mar"

.....

- Qui ets tu que mana dins el meu cap?.
Qui ets tu vas sempre amb mi, allà on vaig?.
Qui ets tu que quan dormo em fas viure els somnis més tendres
i els malsons més horribles?.
Qui ets tu?

...

- Jo sóc... la teva consciència,
que des de petita he estat amb tu,
que he viscut amb tu aquests somnis tendres o horribles.
Igual que ho faria un amic de debò.

_________________________________________________________________________________

M'estic fent a la idea de tot el que hauré de treballar amb el tema
de Poe.