"Porque la luna no luce sin traérme sueños
de la hermosa Annabel Lee;
ni brilla una estrella sin que vea los ojos brillantes
de la hermosa Annabel Lee;
y así paso la noche acostado al lado
de mi querida, mi querida, mi vida, mi novia,
en su sepulcro junto al mar—
en su tumba a orillas del mar."
Bé doncs he triat aquest poema per que m'ha cridat l'atenció com canalitza
Poe l'amor que sent per Annabel Lee, que el compara amb un amor sense límits que fins i tot, els angels tenen enveja d'ells. No cal dir que en el poema es conèixen des de petits i els dos s'estimen, però els separen i a ella la porten a una illa en el mar.
Així que jo he triat l'últim fragment de la poesia, però no le representat al peu de la lletra. Per començar, os posaré les fotos que he utilitzat.
Un cop amb les fotos fetes, vaig estar analitzant el poema i vaig pensar en fer una "Annabel Lee" capturada en contra la seva voluntat i portada a la seva presó que seria questa illa que es troba en el mar fins a la fi dels seus temps.
Així va ser com combinant parts d'aquestes fotos amb el photoshop, vaig a arribar a crear un espai que no existia.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada