Produida per Ang Lee, aquesta pel·lícula està basada en fets reals.
Aquest director l'ha fet amb el seu punt de vista el qual no mostra l'escenari que seria
el concert en si, sino que ho fa amb tot el que va passar fora d'ell. D'aquesta manera
ha fet la seva versió d'una manera lliure d'aquest esdeveniment tant important
per al món de la música.
La pel·lícula narra les memòries d'Elliot Tiber, un jove que sense saber-ho, va tenir
un paper molt important involuntariament en el Festival d'Art i Música de Woodstock
l'any 1969 fos un esdeveniment històric.
Elliot Tiber és un decorador que viu amb els seus pares a Greenwich Village (Nova York)
té que tornar al poble dels seus pares per ajudar-l'hos a portar un vell motel anomenat
"El Mónaco". Quant es dóna compte de que al poble del costat els hi han retirat l'autorització
per poder fer el cèlebre festival hippy de música, decideix trucar als organitzadors de l'espectacle
pensant que potser té l'oportunitat de renovar el vell hotel dels seus pares.
L'hi acepten la proposta, busquen el terreny i, tres setmanes despres mig milió de persones es dirigeixen fins a la granja del seu vei en White Lake.
Aqui hos deixo el tràiler de la pel·lícula:
http://www.youtube.com/watch?v=_ZNSzUj1pT8
Foto final
I aquest ha sigut el resultat, la palidesa de la solitud, els ferros formant la presò de la qual no pot escapar, i com que no tenia medis per fer el mar doncs la torre simbolitzaria un far. I el fons simplement núvols creats amb photoshop. En els barrots hi han posades les tres últimes frases del poema: "de mi querida, mi querida, mi vida, mi novia,
en su sepulcro junto al mar—
en su tumba a orillas del mar."
Edgar Allan Poe-Annabel Lee
"Porque la luna no luce sin traérme sueños
de la hermosa Annabel Lee;
ni brilla una estrella sin que vea los ojos brillantes
de la hermosa Annabel Lee;
y así paso la noche acostado al lado
de mi querida, mi querida, mi vida, mi novia,
en su sepulcro junto al mar—
en su tumba a orillas del mar."
Bé doncs he triat aquest poema per que m'ha cridat l'atenció com canalitza
Poe l'amor que sent per Annabel Lee, que el compara amb un amor sense límits que fins i tot, els angels tenen enveja d'ells. No cal dir que en el poema es conèixen des de petits i els dos s'estimen, però els separen i a ella la porten a una illa en el mar.
Així que jo he triat l'últim fragment de la poesia, però no le representat al peu de la lletra. Per començar, os posaré les fotos que he utilitzat.
Un cop amb les fotos fetes, vaig estar analitzant el poema i vaig pensar en fer una "Annabel Lee" capturada en contra la seva voluntat i portada a la seva presó que seria questa illa que es troba en el mar fins a la fi dels seus temps.
Així va ser com combinant parts d'aquestes fotos amb el photoshop, vaig a arribar a crear un espai que no existia.
Exposició Pep Duran
Divendres van anar a l'exposició que es feia al museu de Cardedeu sobre en Pep Duran. Qui és en Pep Duran?En Pep Duran va néixer l'any 1955 a Vilanova i la Geltrú, com a escenògraf ha participat en gran quantitat de produccions teatrals des de l'any 1977. Al 1978 realitza la seva primera exposició a Barcelona. Es considera que Duran ha ampliat tant el seu treball que ha creat una simbiosi on les arquitectures estan culturitzades.
Aquí os deixo un mapa del museu i una petita explicació del que hi ha en cada sala (de dalt abaix i de dreta a esquerra):
1) Porta d'entrada més "passadís" que comunica amb la recepció del museu o directament pot portar a la primera sala on comença l'exposició.
2) Recepció.
3) Primera sala, aquí podies observar taules amb petits tocons de fusta al d'amunt, després a les parets podies observar quadres amb diferents motius i fustes clavades horitzontalment, verticalment o únicament aguantant-ne dos, d'aquest mètode se'n diu "IMBRIC".
Què significa imbric? Doncs col·locar una sèrie de coses de forma i grandària similar de manera que es superposin no del tot formant capes.
4 i 5) Continuïtat de l'exposició amb el mateix mètode i a la sala 5 un petit treball dels germans Castells, molt interesant per cert.
6) Quadres que donaven la impressió d'utilitzarfotografias de textures amb d'altres formant una extranya però harmoniosa combinació.
7) Sala amb els últims quadres de l'esposició que comunica a la part del darrere amb una gran quantitat de plantes diferents.
Una curiositat d'aquest exposició és que per les parets i per darreres dels quadres hi havia una línia dibuixada a més de frases fetes pel propi Duran.
Rocaumbert
Enquadrament vertical, punt de vista contrapicat i pla sencer. Aquesta foto és caracteritza més, pel fet de que tan gran embolic de ferros es trobi a tanta altura i encara s'aguanti...
Amb un enquadrament horitzontal, aquesta fotografia em va cridar l'atenció amb el cartell del tabac. Amb totes les lleis que n'estàn fent ara, qui sap si d'aquí a uns quants anys, s'arribarà a ficar gent a la presó per l'únic fet de fumar. Te un pla frontal i està feta des de primer pla.
S'arriba a notar la textura d'òxid de la fotografia.
Contrast entre el marró i el gris clar
Pla frontal. No sé si era un pou o algun moble estrany, però em va cridar molt l'atenció l'ombra de la corda que es projectava.
Em va cridar l'atenció aquesta foto perquè dóna a entendre que hi ha un tractor d'aquests que recull la brossa que es fa a les obres i per tant està tot ple de porqueria.
Dintre del recinte, dóna la sensació d'estar dintre d'una presó. Pla frontal.
En dies de foscor i boira, aquesta fotografia tan normal, arribaria a calar fins als ossos, torre fotografiada des de contrapicat.
Una de les imatges més metàl·liques que vaig fer en la Rocaumbert en un pla contrapicat.
Part de la construcció en la Rocaumbert, quasi tot són línies rectes.
Qui va ser Annabel Lee?
No està clar a qui fa referència el personatge epònim Annabel Lee. Biògrafs i crítics han suggerit que l'ús freqüent del tema de la «mort d'una bella dona» deriva de la repetida pèrdua d'elles al llarg de la seva vida, incloent la seva mare Elizabeth Poe i la seva mare adoptiva Frances Allan. Alguns biògrafs sovint interpreten que Annabel Lee va ser escrita per a la seva esposa, Virgínia, que havia mort dos anys abans, tal com va ser suggerit per la poetessa Frances Sargent Osgood, tot i ser ella mateixa una de les possibles inspiracions per al poema. Es poden donar forts arguments sobre la de Virgínia en aquest cas: era a qui estimava de nen, i l'única que havia estat la seva dona, a més de la única a morir. Algunes lectures autobiogràfiques del poema han sostingut la teoria que Virgínia i Edgar mai consumat el seu matrimoni, ja que Annabel Lee era una donzella. Alguns crítics, incloent a Thomas Olliver Mabbott, creuen que Annabel Lee va ser un mer producte de la lúgubre imaginació de Poe i que no va ser cap persona real en particular. Sarah Elmira Roysten, una núvia de la infància de Poe, creia que el poema havia estat escrit inspirat en ella i que Poe mateix així ho va asseverar. Sarah Helen Whitman i Sarah Anna Lewis també van declarar haver inspirat el poema.
....
"Pues la luna jamás brilla sin traerme sueños
de la bella Annabel Lee;
ni las estrellas se levantan sin que yo sienta los ojos luminosos
de la bella Annabel Lee.
Así, durante toda la marea de la noche, yazgo al lado
de mi adorada -mi querida- mi vida y mi prometida,
en su tumba junto al mar,
en su tumba que se eleva a las orillas del mar"